Resina amb càrrega mineral i acabats amb textura
Aquests plats combinen resina i càrregues minerals. Alguns porten un revestiment superficial i d’altres obtenen l’acabat d’una altra manera. Se’n troben amb relleus, colors i formats que poden anar bé quan el buit té una forma poc habitual. Si has de salvar un pilar o ajustar una cantonada, consulta el dibuix tècnic per saber si es pot tallar, en quins punts i com cal rematar la vora. La textura també influeix en la neteja. Abans de triar una mostra, mira com s’hi veuen les gotes quan s’assequen i quins productes de manteniment admet el fabricant.
Ceràmica sanitària i gres porcellànic
Entre els models de ceràmica trobaràs plats amb acabats esmaltats, mats o amb relleu a la zona de suport del peu. La denominació comercial pot designar tecnologies diferents. Comprova de quin material és la peça i quin acabat té la cara que trepitjaràs. Si compares un plat amb un paviment de gres, mira la fitxa del producte complet que vols instal·lar. També importen la forma de la reixeta i les vores. Una peça de format estàndard pot funcionar molt bé si les dimensions reals i la sortida encaixen amb el bany.
Acrílic i reforços sota la superfície
Sovint es tria l’acrílic pel pes i per la sensació al tacte. Si compares dos models, mira com estan reforçats per sota i quin tipus de suport necessita cadascun. Una peça fàcil de portar per una escala estreta pot requerir una base o uns peus específics perquè quedi ben assentada. Consulta també les instruccions de neteja. L’aspecte del material depèn de com es conservi l’acabat. Val la pena saber què cal fer si hi apareix una marca superficial i quins productes el poden ratllar o li poden alterar la brillantor.
Què volen dir les referències al marbre i a la pedra
En un catàleg, el mot marbre pot descriure una pedra natural, una càrrega mineral o el dibuix de la superfície. Les instruccions per netejar una peça amb efecte de pedra poden ser molt diferents de les de la pedra natural. Pregunta de què és feta i quins productes són compatibles amb l’acabat, sobretot si a casa feu servir desincrustants per a la calç. Si la peça pesa molt o és de gran format, comprova també si cabrà a l’ascensor, com girarà al replà i quin espai necessitareu per moure-la dins del bany.
Valora l’adherència i la neteja en el mateix acabat
Per comparar la resistència al lliscament, demana el resultat declarat per a aquell acabat i el mètode amb què s’ha mesurat. El nom d’una textura al catàleg descriu l’aspecte. Amb la fitxa d’assaig pots comparar models mesurats amb el mateix mètode. Mira una mostra amb una llum semblant a la del bany. En un plat fosc es poden veure més les marques clares que deixa l’aigua quan s’asseca. Una textura marcada pot demanar més atenció als racons. Pensa en qui farà servir la dutxa i en com netejareu el plat cada setmana.
Les mides que cal comprovar abans d’encarregar-lo
La mida nominal et dona una primera idea de l’espai que ocuparà el plat. Abans de tancar la comanda, comprova les dimensions reals, l’amplada de la vora, la posició del forat i la compatibilitat amb la mampara. Repassa també els accessos de l’edifici i el pes del model triat. Si les parets del buit s’obren lleugerament, una mida presa en un sol punt es pot quedar curta. Un croquis amb les mides de diversos punts permet decidir si hi cap un format estàndard, un que admeti retall o una peça feta a mida.
Com comparar dos pressupostos amb les fitxes a mà
Posa les dues fitxes una al costat de l’altra i anota el model, l’acabat, les mides i la posició del desguàs. Comprova què inclou cada proposta pel que fa al suport, la vàlvula i el remat de les juntes. Pregunta com es neteja la superfície i com es pot reposar la reixeta si mai cal. Quan tinguis clar el muntatge, compara l’aspecte i el tacte de les mostres. Si els dos plats encaixen, pot tenir sentit triar el que puguis mantenir amb els productes que ja fas servir i que tingui la vora més adequada per a la mampara prevista.